Obre el web de la teva organització. Sense buscar a Google i sense fer servir el cercador intern, tal com hi arribaria qualsevol persona.
Baixa fins al peu de pàgina i busca un enllaç que digui «Accessibilitat».
Si el trobes a la primera, ja compleixes una cosa que el 13% de les administracions que hem revisat no compleix. Si no el trobes, aquest article va exactament d’això: de què ha d’incloure la declaració d’accessibilitat i d’on ha de ser.
La norma no demana només que existeixi
Des del setembre del 2018, totes les administracions públiques espanyoles estan obligades a publicar una declaració d’accessibilitat. Això ho sap gairebé tothom.
El que se sol passar per alt és a la segona part de la frase. L’ article 15.1 del Reial decret 1112/2018 diu que la declaració s’ha de publicar “estant disponible el seu accés des de totes les pàgines del lloc web amb un enllaç anomenat «Accessibilitat»”.
És a dir: no n’hi ha prou de tenir-la. Cal poder-hi arribar des de qualsevol pàgina. Una declaració impecable a la qual només s’arriba buscant a Google no compleix aquesta condició, perquè qui la necessita no la trobarà.
Això és el que vam voler mesurar.
Què vam trobar en 38 diputacions
Vam agafar les 38 diputacions provincials de règim comú i vam aplicar un sol criteri: entrar a la pàgina d’inici i veure si s’arribava a la declaració d’accessibilitat amb un clic. No un avís legal genèric ni una política de galetes: la declaració, explícitament. El clic d’acceptar galetes no comptava, perquè no és una decisió de navegació, és una barrera prèvia.
En 33 de les 38 (el 86,8%), la declaració és a un clic, gairebé sempre enllaçada des del peu de pàgina. És una xifra que sorprèn per bé.
En les cinc restants no la vam trobar. I en comprovar-ho després amb més detall, buscant dins de cada domini i no només navegant, el resultat va ser pitjor del que esperàvem: en quatre d’aquestes cinc no hi ha cap declaració publicada al web principal. A la cinquena sí que existeix, però no està enllaçada enlloc visible, així que només s’hi arriba a través d’un cercador.
Són dos problemes diferents, i convé no barrejar-los
La primera situació és la d’una declaració que existeix però que ningú no troba. Acostuma a ser el rastre d’un redisseny, d’un gestor de continguts que ha canviat de mans o d’un peu de pàgina que es va reorganitzar sense pensar en qui buscaria aquell enllaç. Res d’això no és intencionat, però el resultat per a qui la necessita és el mateix: no hi arriba.
La segona és que la declaració no s’hagi publicat mai. Aquí ja no parlem d’un enllaç perdut, sinó d’un requisit que fa vuit anys que no es compleix.
En el nostre univers de 38, la segona va resultar ser més freqüent que la primera. I això canvia el tipus de conversa: no és un problema de manteniment web, és un tràmit pendent que no resol el departament d’informàtica tot sol.
Què ha d'incloure una declaració d'accessibilitat
Si estàs revisant la teva, això és el mínim que exigeixen el RD 1112/2018 i el model europeu de declaració:
– El grau de compliment amb la norma UNE-EN 301549, equivalent a WCAG 2.1 nivell AA. Pot ser conformitat total, parcial o no conforme, però ho ha de dir.
– Els continguts no accessibles, quins són i per què. Reconèixer el que falla forma part de complir.
– Un mecanisme de comunicació perquè qualsevol persona pugui avisar d’una barrera. És l’única porta que té algú que no pot fer servir el web per dir-ho.
– El procediment de reclamació si la resposta a aquesta comunicació no arriba o no serveix.
I hi ha un cinquè requisit que sovint s’oblida: la declaració s’ha de revisar com a mínim un cop l’any. Una declaració del 2019 sense tocar no compleix, encara que en el seu moment estigués bé.
Amb tot això sobre la taula, el criteri del clic deixa de semblar una exigència nostra: una declaració completa a la qual no s’arriba és una declaració que no fa la seva funció.
Com publiquem aquestes dades
Publicar dades sobre organismes públics és una responsabilitat, així que ho fem amb tres regles.
En públic, sempre agregat i sense noms: aquí hi trobaràs quantes compleixen i quin patró es repeteix, mai un rànquing. En privat, si una organització vol saber què vam veure al seu web, li ho expliquem. I si algun cop donem un nom, és per reconèixer qui ho fa bé.
Això no és una llista negra. És un diagnòstic de sector, perquè qui ho llegeixi des de dins d’una administració sàpiga on mirar.
Si vols saber com està la teva
Aquest micro-observatori mesura un sol criteri sobre un univers tancat. Si treballes en una administració pública i vols saber si la teva declaració d'accessibilitat compleix el RD 1112/2018 i es troba com hauria de trobar-se, t'ho diem gratis i en privat.
